Temps de Ratafia Casolana!!

Que és la Ratafia?

És una maceració de nous verdes, espècies i herbes aromàtiques, juntament amb alcohol.

El mes de juny és el millor temps per la recollida d’herbes, un cop tinguem les herbes, nous i espècies cal posar-les amb maceració amb alcohol, dins d’una garrafa o d’una “Damajoana” de vidre.

Tot seguit cal deixar-la reposar a sol i serena durant uns quaranta dies.

Ep això sí que cada dia s’ha de “xinxollar” remenar el beuratge de la garrafa.

El concepte de sol i serena és perquè durant la maceració del dia s’haurà escalfat, i a la nit s’haurà refredat, així es crea la maceració.

Un cop feta la maceració cal filtrar-la amb uns filtres de paper o bé amb draps de roba.

Tot això la “Ratafia” pot variar segons el temps, el clima i l’entorn de les herbes.

Per tant, la ratafia casolana és única i irrepetible any rere any.

Sobre les espècies i les herbes aromàtiques, cadascú en pot fer servir les que tingui més a prop, jo personalment faig servir de Les Nostres Gavarres.

Per a més informació no deixis de visitar-nos a l’espaidelvi Botiga.

A més a més a l’espaidelvi podràs trobar les herbes i aiguardent per fer la Ratafia.

Un xic d’història

saps …

Diu que una vegada, fa més de mil anys, a l’ermita que hi havia al coll de Sant Marçal, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.

Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat la composta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola copa.

La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tots els qui la tasten.

Quina beguda és aqueixa tan bona? —li preguntaren—. Com se’n diu?

És una beguda que nosaltres ens fem —respongué el masover.

I no té nom? —replicà un dels bisbes.

Jo no n’hi sé cap —respongué el pagès.

Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres —digué el bisbe— Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.

Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué:

Rata fiat! [Queda firmat.]

Amb l’aprovació dels altres bisbes, els quals celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes.